En memòria de Jaume Berenguer Amenós


Ara fa 35 anys va morir Jaume Berenguer Amenós (1915-1974). Fill de Belltall (Conca de Barberà), de Cal Gran, la seva tasca en el camp de la didàctica de la filologia grega clàssica i el treball d’anys com a traductor i membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge li atorguen un lloc d’honor entre els hel·lenistes del nostre país. Potser ja sería hora de reconèixer la seva tasca, persones que en el seu moment, de la història ennaltiren la cultura del nostre país, transmetent-nos i apropant-nos el coneixement d’altres cultures més llunyanes, en temps que això era molt més difícil que ara, amb mitjans molt escadussers però que malgrat tot aconsseguiren una qualitat, una rigorositat i una bellesa en el seu treball que ara mateix ens és molt difícil de trobar enmig de la nostra “intel.lectualitat”. Potser perque ara prima per damunt de tot la immediatesa en tot. Incloc un text que en el seu moment fou publicat en la revista Serra d’Or i que el seu fill Xavier Berenguer m’ha fet arribar.

jaumeberengueramenos2

Advertisements

~ by myosei on Tuesday, January 6, 2009.

4 Responses to “En memòria de Jaume Berenguer Amenós”

  1. Enhorabona per l’entrada. Quanta raó tens amb el tema de la immediatesa en aquesta nostra societat. Ja és hora de reprendre vells valors, i de començar a otorgar a figures com aquesta del nostre país una petita part del reconeixement que mereixen. Recolzo sens dubte la teva iniciativa. Enhorabona de nou!

  2. Interessant, jo mateix no sabia res del personatge que signava la meva primera Gramàtica grega, però el text (tacat de nacionalisme) fa la seva figura mes provinciana i petita. Una llàstima, com sempre. Els que som catalans de parla i família ens hauriem de desfer d´aquesta idealització de “l´Institut Escola”. A Madrid tenen la mateixa dèria amb la Ïnstitución Libre de Enseñanza¨i convé ser una mica crítics…

  3. Tacat de nacionalisme? No ho penso pas. Potser cal llegir en Joan Mascaró i adonar-se que l’universalisme cultural sempre té la font en el localisme d’un petit poble i una petita llengua. Sempre amb complexos….

  4. He llegit el seu estudi introductori sobre Tucídides en el primer volum de la Història de Guerra del Peloponès i cal reconèixer que era un historiogràf de primera

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: